HIPNOSIS BARCELONA.
TuWeb

HIPNOSIS .TRATAMIENTOS. HIPNOSIS CLINICA. HIPNOTERAPEUTA
Hipnosis Barcelona Tratamientos hipnosis clinica hipnoterapeuta hipnologo
HIPNOSIS PARA TRATAR...TRATAMIENTO DE HIPNOSIS...TRATAMIENTO CON HIPNOSIS..
 
HIPNOSIS BARCELONA.

Xavier Conesa. Hipnosis Clínica, Hipnoterapeuta.

Foto

Tratamientos a través de Hipnosis o de Tecnicas de Relajación Profunda

imagen

Tratamientos específicos de:

TRASTORNOS DEPRESIVOS.
TRASTORNOS DE LA PERSONALIDAD.
TRASTORNOS POR TIMIDEZ.
DEPRESIONES BIPOLARES.
ANSIEDAD.
ESTRES.
INSOMNIO.
FOBIAS.
ANOREXIA Y BULIMIA.
DROGADICCIÓN.
PROBLEMAS SEXUALES.

Abuso sexual Adicciones Agresividad Agorafobia Alcoholismo Anorexia Ansiedad Baja Autoestima Bulimia Complejos Colon Irritable Crisis de Angustia Depresión Dislexia Dolor Crónico Dolor de Cabeza Duelo (Pérdida de un ser querido) Eyaculación Precoz Estrés Estrés Postraumático y Fobia Social Fobias y Temores Impotencia Inseguridad Insomnio Ludopatía Mojar la cama (enuresis) Obesidad Obsesiones Pesadillas Problemas de Comunicación Problemas de Estudio Problemas de Pareja Problemas Sexuales Soledad Tabaquismo Tartamudez Terrores Nocturnos Tics Timidez Trastornos Dermatológicos


______________________________________

La hipnosis no es una clase o tipo de terapia (como, por ejemplo, el psicoanálisis o la terapia de conducta) sino que se trata de un procedimiento adjunto, o conjunto de técnicas, que se pueden usar para facilitar la terapia (una de las herramientas que el terapeuta puede utilizar de cara a una u otra situación, y según la demanda del paciente). En este sentido, no es más que otro instrumento de intervención. Dicho de otra forma, la hipnosis requiere de una técnica particular que no se reduce a la inducción hipnótica y exige la confianza y cooperación del cliente.
No obstante, se trata de un conjunto de técnicas potentes que pueden facilitar el aprendizaje y el cambio de comportamiento; de hecho, permiten crear un espacio para el aprendizaje que facilita la adquisición y práctica de estrategias de afrontamiento para las personas.

Como comenta T. Barber (1988): "Hoy está claro que el modo en que los individuos responden a las sugestiones, depende mucho menos del éxito de los procedimientos de inducción formales (que aspiran a producir relajación, quietud mental y concentración en las ideas comunicadas por el terapeuta con la concomitante desatención a otros problemas), y mucho más de la relación interpersonal entre el sujeto y el terapeuta, la capacidad del paciente para imaginar, fantasear y tener experiencias parecidas a las hipnóticas; las expectativas, actitudes y creencias acerca de la situación; y la interacción momento a momento del terapeuta hipnosugestivo con el paciente, en la que se incluye el modo de atacar el problema, el tipo de sugestiones específicas que ofrece y la forma en que el paciente interpreta las sugestiones."



ESCRÍBEME: conesa_psicologo@yahoo.es
Tratamientos a través de la Hipnosis en Barcelona
COMIENZO DE LA HIPNOSIS

Aunque ya existen precedentes históricos del uso de técnicas similares a la hipnosis empleada por los egipcios en los llamados Templos del Sueño, no sería hasta mediados del siglo XVIII cuando se inicia el primer estudio sistemático de lo que suponía un estado psico-fisiológico especial que más tarde se conocería con el término de hipnosis.
Franz Anton Mesmer, (1.734-1.815) doctorado en Medicina y Filosofía a sus 35 años en Viena, escribió su tesis doctoral titulada "De planetarium Inlfuxu", influenciada por las teorías de Paracelso sobre la interelación entre los cuerpos celestes y el ser humano. Mesmer formuló la famosa Teoría del Magnetismo Animal que nos venía a decir que todo ser vivo irradia un tipo de energía similar o parecido al magnetismo físico de otros cuerpos y que puede transmitirse de unos seres a otros, llegando a tener una aplicación terapéutica.
El médico austríaco se instaló en París y con el paso del tiempo, fue tan grande su influencia y tan extendida su fama, que se convirtió en el médico tanto de los pobres y desheredados como de los ricos y poderosos, incluso del mismísimo rey de Francia. El asunto llegaría hasta la Academia de Medicina de Francia, que determinó que no existía ningún tipo de influencia o energía magnética en las curaciones mesméricas. ¿Qué era lo que realmente producía la curación?

Serían los discípulos de Mesmer y posteriores investigadores quienes determinarían que las "milagrosas" curaciones en los trances hipnóticos, llamados sueños magnéticos o mesmerismo hasta aquel entonces, se producían por una condición llamada sugestión. Un cirujano escocés llamado James Braid (1.795-1.860) fue el primero en acuñar el término hipnosis enunciando una de las formas que lo explicaban: "la fijación sostenida de la mirada, paraliza los centros nerviosos de los ojos y sus dependencias que alterando el equilibrio del sistema nervioso, produce el fenómeno"


ESTADO CATALÉPTICO O CATATÓNICO



La rigidez muscular total caracteriza a este estado. Inmediatamente después del mismo, el inducido será capaz de entrar en un estadío profundo de hipnosis rápidamente cuando se lo sugiera el hipnólogo.



FREUD Y LA HIPNOSIS

Sigmund Freud, en su condición de médico investigó la hipnosis en profundidad, siendo discípulo de las famosas escuelas de La Salpetriere con el Dr. Charcot y de la Escuela de Nancy, con el Dr. Bernheim. Al principio Freud utilizó la hipnosis para el tratamiento de la neurosis, pero posteriormente, confesándose un mal hipnotizador, lo abandonó entregándose a formular su teoría del Psicoanálisis.

¿QUÉ ES LA HIPNOSIS?

Es difícil definir de forma resumida lo que significa este término; sin embargo nos aventuraremos a hacerlo. La hipnosis es una técnica con la que conseguimos un estado psico-fisiológico diferente del estado de vigilia normal.

El electro-encefalograma de una persona hipnotizada es diferente del de una persona despierta o dormida en sueño natural. Dicho estado se caracteriza por una gran sugestionabilidad, ¿qué quiere decir esto? que la persona bajo hipnosis acepta como reales las sugestiones que le sugiere el hipnotizador.


Aparato de ecefalografía con el que se miden
las ondas y frecuencias cerebrales

Es decir, que si usted hipnotiza a otra persona y esta cae en un trance profundo, si le sugiere que tiene un calor, empezará a sentirlo como real y a quitarse ropa de encima para aliviárselo, por ejemplo. ¿Por qué sucede esto? Porque se produce una disociación entre el consciente y el inconsciente en nuestra actividad mental. Por tanto en hipnosis, donde el individuo sobre todo opera con su inconsciente, en el que disminuye notablemente la capacidad de raciocinio y auto-consciencia, cualquier sugerencia por parte del hipnotizador, será admitida como un hecho real.

¿ES PELIGROSA LA HIPNOSIS?

La hipnosis no es peligrosa, siempre y cuando sea realizada por una persona cualificada y por supuesto tenga la ética suficiente para no someter a su cliente a ninguna práctica que en estado vigil no permitiría. Por lo demás, nadie puede quedarse eternamente dormido si el hipnotizador nos abandonase, ya que en ese caso, pasaríamos del sueño hipnótico a un sueño natural y despertaríamos normalmente. Las únicas contraindicaciones absolutas de la hipnosis son en los casos de padecerse epilepsia o esquizofrenia. La epilepsia porque podría suceder que en pleno trance hipnótico sobreviniera una crisis epiléptica a quien padece esta enfermedad, y la esquizofrenia porque, a parte de que sea muy difícil hipnotizar a un esquizofrénico, podríamos empeorararle su enfermedad con la hipnosis.

¿PARA QUÉ SIRVE LA HIPNOSIS?

A parte de para realizar los espectáculos a veces ridículos y bochornosos que vemos en TV, la hipnosis tiene una aplicación realmente más brillante y práctica que es la de su vertiente clínica, es decir, para curar o mejorar enfermedades o las condiciones físicas o mentales de las personas. Así por ejemplo, es muy conocida la aplicación de la hipnosis o la sofrologia (técnica muy parecida pero donde no hay pérdida de conciencia) para la extracción de piezas dentales sin dolor. También para tratar todo tipo de trastornos mentales y psicológicos: fobias, miedos, traumas, depresión, angustia, nerviosismo, estrés, eneuresis nocturna, timidez, etc. Por ejemplo, se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.

HIPNOSIS Y SUS GRADOS

El hipnotizador o el hipnólogo (si hablamos del terapeuta), no son personas que tengan un "poder" especial innato o adquirido para someter a su voluntad a otros. Simplemente aplican unas técnicas que llevan al inducido hasta el estado hipnótico. Ello sucede progresivamente pasando de un estado más ligero o trance superficial en el que el sujeto relaja la musculatura de su cuerpo en general: es el estado letárgico. Posteriormente, cuando la persona se relaja más y su cuerpo se abandona pudiendo llegar a un estado de rigidez total, en el que podemos por ejemplo, poner a la persona entre dos puntos de apoyo, como si fuera una tabla, llegamos al estado cataléptico o trance medio. Y finalmente, el trance más profundo que correspondería al estado sonambúlico en el que el individuo es capaz de abrir los ojos sin salir del sueño hipnótico, aceptando todas las sugestiones que le imponga el hipnotizador.


HIPNOSIS Y PARAPSICOLOGÍA

La hipnosis en sí, no es un estado "paranormal". Sin embargo en estado hipnótico es relativamente fácil producir fenómenos que son objeto de estudio de la parapsicología científica, que se encuadran dentro del estudio de la Percepción Extra Sensorial (P.E.S.). Así en hipnosis es relativamente fácil producir telepatía, es decir, un hipnotizado puede de manera relativamente sencilla captar lo que está pensando una persona concreta, independientemente de que se encuentre cerca o a miles de km. También es fácil que el hipnotizado establezca el estado de salud o enfermedad de su propio organismo o el de otra persona. Y muy curiosos son los casos de memoria estra-cerebral en los que el hipnotizado puede recordar supuestas vidas pasadas e incluso hablar en idiomas que se supone no conoce; a este fenómeno se le denomina xenoglosia. A lo largo de la historia se han conocido casos de sujetos que estado hipnótico han tenido una inusual habilidad para predecir el futuro o reconocer hechos de un pasado remoto y desconocido: precognitición o retrocognición respectivamente. ¿Por qué sucede esto? Probablemente porque en estado de hipnosis nuestra mente actúa bajo unos parámetros diferentes de los que comúnmente entendemos como espacio / tiempo.

LA HIPNOSIS EN LA ACTUALIDAD

Desde Mesmer han sido muchos los que han investigado esta inquietante realidad que a veces se sale fuera de los esquemas de la ciencia académica. Muchos han establecido sus propios modelos y variantes de esta técnica. Así tenemos recientemente al norteamericano Dr. Milton Erickson, que trabajaba con sus pacientes usando metáforas o formas determinadas de hablarles, para inducirles ciertas reacciones psico-emocionales que les curasen de sus trastornos mentales, sin necesidad de una hipnosis clásica o que supusiera la pérdida de conciencia del paciente. O por ejemplo el doctor valenciano Antonio Escudero, que llama a su técnica Noesiología o anestésia psicológica, en la que opera a sus pacientes completamente despiertos y sin anestesia química, llegando incluso a conversar con ellos durante la intervención quirúrgica.


HIPNOSIS REGRESIVA

Uno de los episodios más interesantes de esta técnica, es la llamada hipnosis regresiva de la personalidad. Consiste en "llevar" hacia atrás en el tiempo a una persona, para que reviva o recuerde hechos de su pasado. Incluso podemos llegar hasta un estadío pre-natal o intra-uterino, es decir, que recordaremos las sensaciones que teníamos antes de nacer. Pero incluso si al hipnotizado se le sugiere que vaya aún más allá, recordará en muchos casos supuestas identidades anteriores. Incluso en algunos de estos casos hablará en una lengua que no ha estudiado o conocido en su vida actual (el fenómeno de la xenoglosia -que mencionábamos antes-), siendo normalmente esas lengua arcaicas y con formas antiguas. ¿Reencarnación?, ¿conexión con otros tiempos y otras conciencias? quien sabe... sería tema suficientemente extenso par otro artículo. Quien suscribe ha investigado y comprobado que, efectivamente, la hipnosis rompe los esquemas de lo que hoy la psicología científica (en general, la rama cognitivo-conductual) conoce como "mente" porque precisamente ese concepto sea tan amplio, que desde la ciencia nos quedamos cortos al definirlo
imagen
Pagina web de Xavier Conesa Lapena
La tècnica de la hipnosi consisteix en realitzar suggestions adequades per provocar canvis en la percepció i la memòria del pacient. Per conèixer aquesta eina terapèutica, 80 professionals de la Psicologia i la Medicina i estudiants dels últims cursos de carrera d'aquestes disciplines es reuneixen durant dues jornades al Palau de Miramar de Sant Sebastià en un dels cursos d'estiu de la UPV / EHU . Escolten les explicacions i praxi de Xavier Pellicer, psicòleg clínic del centre mèdic Teknon de Barcelona i president de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament.
«El tema de la hipnosi suscita molt interès a causa del desconeixement de la tècnica, acompanyat de creences errònies», explica Pellicer. «I entre els professionals de la salut, malauradament, està molt estès aquest desconeixement. En el curs oferim una visió seriosa i rigorosa de la tècnica des del seu ús clínic com a tractament per problemes psicològics i mèdics ».
Des de fa anys, els estudis demostren la seva eficàcia en alguns pacients i trastorns. «Ha demostrat la seva eficàcia en qüestions pintoresques com el tractament de berrugues i el virus del papil · loma humà, però la seva efectivitat és clara en tres àrees. Funciona davant problemes d'ansietat i estrès, per combatre el dolor-tant d'origen psicològic com de causa orgànica: pacients oncològics, amb cremades o fibromiàlgies-i dins de la medicina psicosomàtica per afeccions de la pell, problemes ginecològics, asma o hipertensió ».
Llarg camí
La tradicional desconfiança cap a la hipnosi es va reduint gràcies a investigacions a la universitat tant a nivell internacional com a Espanya. «En alguns centres hospitalaris comença a haver professionals mèdics o psicòlegs que utilitzen la hipnosi. La situació és millor que fa 20 o 30 anys però queda molt camí per fer. L'aplicació de tècniques d'hipnosi no està permesa en la xarxa de salut pública a Espanya, una situació absurda i lamentable. Afortunadament sempre hi ha rebels que intenten que les coses funcionin millor. I hi ha professionals que la fan servir sobretot en el tractament de la fibromiàlgia ».
Una idea errònia estesa sobre la hipnosi és que el professional ha de tenir una capacitat màgica o de poder mental. Com pacient, ajuda el tenir una gran motivació. «També ajuda la capacitat d'imaginació, de suggestió, de concentració i d'implicació emocional».
La hipnosi es basa en la suggestió. «La resposta al cervell del pacient depèn del treball hipnòtic que fas. Si li fas escoltar una música que en realitat no hi és, respon com si l'estigués escoltant. En el cervell s'activen les àrees corresponents a l'audició. I s'ha comprovat, curiosament, que no són les mateixes que quan demanes a la persona que imagini que escolta aquesta música ».
La hipnosi és una tècnica de suport i de potenciació de l'eficàcia d'altres tractaments psicològics o mèdics. «Rarament farem servir només la hipnosi com a tècnica terapèutica amb un pacient».
La hipnosi és útil per combatre el dolor. «Es tracta amb fàrmacs, però de vegades no estan indicats o no aconsegueixen tota la resposta analgèsica pretesa. En situacions de malaltia terminal, de vegades el pacient rebutja la sedació, perquè vol viure amb certa intensitat aquests moments. I aquí és útil la hipnosi ».
En aquest camp s'ensenya la autohipnosi. «Un cop comprovada la capacitat de resposta del pacient a l'analgèsia hipnòtica, li ensenyes a aplicar per si mateix, tot sol, la tècnica. En casos de dolor crònic hi ha pacients que diàriament la practiquen. I amb ella obtenen benefici ».
imagen
http://hipnosisbarcelona.foro.galeon.com/
FORO
http://www.carmeserrat.galeon.com
.
webs relacionadas
http://www.sexologo.galeon.com, http://www.xavierconesa.com
www.conesa.galeon.com
www.faltadeereccion.galeon.com
www.elcolonirritable.galeon.com
www.ises.galeon.com
www.epb.galeon.com
www.conesa.galeon.com
www.soy.galeon.com
www.precoz.galeon.com
www.sexologosbarcelona.galeon.com
www.xconesa.galeon.com
www.sexologo.galeon.com
www.fbach.galeon.com
www.psicologossexologos.galeon.com
www.psicologoslogopedas.galeon.com
www.carmeserrat.galeon.com
www.sexologosen.galeon.com
www.zonasexual.galeon.com
www.sufreprecoz.galeon.com
www.sexologos.galeon.com
www.psicologosbarcelona.galeon.com
www.sexologoonline.galeon.com
www.luminoterapia.galeon.com
www.xavierconesa.galeon.com
www.conesaserrat.galeon.com
www.desanimo.galeon.com
www.depresiones.galeon.com
www.padeceprecoz.galeon.com
www.eyaculacionprecoz0.galeon.com
www.eyaculacion-online.galeon.com
www.eyaculacion.galeon.com
www.eyaculacion-precoz-0.galeon.com
www.eyaculacion3precoz.galeon.com
www.eyaculacion0precoz.galeon.com
www.precozimpotencia.galeon.com
www.precozeyaculacion.galeon.com
www.eyaculacionoprecoz.galeon.com
www.sexologa.galeon.com
www.ises.galeon.com
www.sexologia.ppcc.cat
www.xavierconesa.com
Hipnosi (tècnica)
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Advertència: Viquipèdia no és un consultori mèdic.

Si creieu que requereix ajuda, si us plau consulteu un professional de la salut.

Aquesta pàgina està traduint-se de l'idioma anglès a partir de l'article Hypnosis, raó per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Pots col • laborar amb la Viquipèdia continuant amb la traducció des de l'article original

La hipnosi és una condició fisiològica en la qual totes les persones poden ser induïdes a mostrar diverses diferències en el seu pensament i conducta. Encara que alguns individus experimenten un increment en suggestibilitat i sentiments subjectius d'un estat alterat de consciència, això no és igual per a cadascú. De fet, alguns supòsits indicadors hipnòtics i canvis subjectius poden aconseguir sense relaxació o llarga inducció, fet que augmenta la controvèrsia al voltant de la hipnosi. Intensos debats envolten el tòpic de la hipnosi. Alguns científics han disputat sobre la seva existència, mentre que altres insisteixen en tots dos, la seva realitat i valor. Una font de controvèrsia ha estat la gran varietat de teories d'hipnosi, tradicionalment dividides entre camps de 'estat' i 'no estat'. Aquesta controvèrsia pot decréixer degut a que les modernes tècniques de 'imatge cerebral' ofereixen esperança per a un augment de l'enteniment de la naturalesa de la hipnosi i el valor de les dues perspectives és altament reconegut.

Les aplicacions de la hipnosi varien àmpliament. La hipnosi s'enfoca eventualment als subjectes fent semblar a l'audiència, que el subjecte està despert o, popularment referit, en trànsit. Durant l'actuació, els subjectes semblen obeir les ordres del hipnotitzador per embrancar-se en comportaments que normalment no triarien dur a terme.

D'altra banda, les aplicacions hipnòtiques en els camps de la salut i la medicina, sovint s'experimenten molt diferentment. L'evidència recolza l'ús clínic de la hipnosi per al control del dolor, per al control de pes, en el tractament de la síndrome d'intestí irritable i com un adjunt per al comportament cognitiu i altres teràpies. La hipnosi mateixa, no és una teràpia, però és efectivament usada com a adjunt a altres teràpies. Per tant la hipnoteràpia és menys preferible que l'ús de tècniques relacionades amb la hipnosi com a part d'un paquet integrat psicològic.

La hipnosi clínica en si mateixa està basada en una modalitat vincular de relació bipersonal o multipersonal, i hem de veure també com una forma de comunicació. Una forma de comunicació on el terapeuta es comunica, amb el món de la seva pacient, a través de vivències que provoca en ell per mitjà de la paraula. Prenent com a elemental punt de partida el comunicar en primer terme sensacions de reassegurança, de seguretat, de cura, consideració i respecte. D'aquesta manera a través d'aquesta relació de comunicació, permet que el pacient atenuï els seus mecanismes de defensa de vigília i es permeti assolir un estat d'intensa serenitat física i mental, de tranquil.litat, un profund estat hipnòtic al bolcar sobre si mateix. Des d'aquesta òptica la hipnosi clínica se la pot veure clarament com un fenomen de comunicació sui-generis, específic especial, que evoca la comunicació d'un ésser protegit i d'un protector, totalment desproveïda d'elements màgics o de presumpta possessió de poders per part del hipnoterapeuta. No existeix la possibilitat de possessió de poders, ja que de la mateixa manera que una persona arriba a un estat de trànsit mitjançant la tasca d'un hàbil psicòleg o hipnólogo també pot arribar a aquest mateix i profund estat amb l'ús d'un reproductor de so, i clarament es pot convenir que un aparell reproductor per més electrònica i tecnologia que tingui, no pot tenir poders magicos de cap tipus.

Taula de continguts
1 Definicions
2 Definicions ben conegudes
2/1 Michael Yapko
2/2 Dave Elman
2/3 Richard Bandler
3 El començament de la hipnosi
4 Definicions menys conegudes
4/1 Harry Cannon
4/2 Joe Griffin
5 Teories
5/1 Teories de dissociació i neodisociación
5/2 Teoria de la construcció social / Teoria del Rol
6 Hipnótesis de Nicolás Spanos
7 Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir
8 Teoria de la hiper-suggestibilitat
9 Teoria informacional
10 Estat d'histèria
11 Investigació de la Hipnosi
12 Enllaços externs

Definicions
Sovint es diu que hi ha tantes definicions d'hipnosi com de hipnotitzadors. Els investigadors i els metges tenen requeriments diferents per les explicacions de la hipnosi, de manera que el focus de les teories des d'aquests respectius camps pot variar enormement. Una distinció fonamental en la teoria de la hipnosi, pot estar entre l'acostament de la hipnosi al 'estat' i el 'no estat'.

Els defensors del 'no estat' creuen que la hipnosi en un estat de consciència alterat, mentre que els que defensen el 'estat' creuen que els efectes hipnòtics són producte de processos psicològics més mundans com l'absorció i l'expectació. La definició AAP (baix) escencialment un consens d'un ampli rang d'investigadors i metges, continua neutral en aquesta discussió. Les següents definicions s'han dividit en definicions (discutibles) ben conegudes per considerats grups i individus i definicions menys conegudes.


Definicions ben conegudes Associació Americana de Psicologia (AAP)

Típicament la hipnosi està envoltada en la introducció del procediment durant pel qual el subjecte és informat que se li van presentar experiències imaginatives. la inducció hipnòtica és una suggestió inicial estesa per utilitzar la pròpia imaginació, i pot contenir elaboracions posteriors a la introducció. Un procediment hipnòtic es fa servir per incitar i avaluar respostes a les suggestions. En utilitzar la hipnosi, una persona (el subjecte) és guiada per una altra (l'hipnotitzador) de respondre les suggestions per canvis en experiència subjectiva, alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament, o comportament. Les persones també poden aprendre auto-hipnosi la qual és l'acte d'administrar procediments hipnòtics un mateix. Si el subjecte respon a suggestions hipnòtiques, generalment infereix en què s'ha induït hipnosi. Molts creuen que les respostes a la hipnosi i les experiències són característiques d'un estat hipnòtic. Mentre que alguns creuen que no cal fer servir la paraula hipnosi com a part d'una inducció hipnòtica. Altres ho veuen com a essencial.

Depenent de la meta del practicant i els propòsits de la investigació clínica els procediments i les suggestions usades poden diferir. Tradicionalment els procediments estan relacionats amb la relaxació, encara que aquesta no és necessària per a la hipnosi i es pot usar un ampli rang de varietat de suggestions incloses les que permeten estar més alerta. Suggestions que permeten estendre la hipnosi per ser determinada comparant escales de respostes estandarditzades poden usar-se en dos ajustaments, clínics i investigadors. Mentre que la majoria dels individus responen almenys a algunes suggestions, la puntuació en escales de rangs estandarditzats va des alta a insignificant. Tradicionalment les puntuacions s'agrupen en categories de, 'sota', 'medi' i 'alt'. Com és el cas d'altres mesures d'escales positives de les construccions psicològiques com l'atenció i el coneixement, l'evidència d'haver aconseguit hipnosi, augmenta amb la puntuació individual.


Michael Yapko Michael Yapko defineix la hipnosi com un procés de comunicació influent en el qual l'operador treu i guia les associacions internes del pacient a manera d'establir o reforçar associacions terapèutiques en el context d'una relació mútuament responsiva i colaborativa i orientada a un objectiu.


Dave Elman Dave Elman defineix la hipnosi com un estat mental en què la facultat crítica de la ment humana és pont i s'estableix un pensament selectiu. La facultat crítica de la seva ment és aquesta part que traspassa l'enjudiciament. Aquesta part distingeix entre conceptes com, calent i fred, agre i dolç, gran i petit o clar i fosc. Si podem plantejar aquesta facultat mental de tal manera que no pugui distingir entre aquests conceptes, podem substituir el pensament selectiu per la construcció d'enjudiciament convencional.


Richard Bandler cofundador de la programació neuro-lingüística, és més famós pel seu treball traient fòbies en 2 minuts amb la interrupció de l'encaixada de mans. Una inducció al trànsit que utilitza el procés subconscient d'una encaixada de mans per induir en un profund tràngol i assegura que mai ha trobat una sola persona que no sigui hipnotitzador.


El començament de la hipnosi Tot i que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a la hipnosi emprada pels egipcis en els anomenats Temples del Son, no seria fins a mitjans del segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme d'hipnosi. Franz Anton Mesmer, (1.734-1.815) doctorat en Medicina i Filosofia als seus 35 anys a Viena, va escriure la seva tesi doctoral titulada De planetarium Influxu ", influenciada per les teories de Paracels sobre la interrelació entre els cossos celestes i l'ésser humà. Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu irradia un tipus d'energia similar o semblant al magnetisme físic d'altres cossos i que es pot transmetre d'uns éssers als altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica. El metge austríac es va instal.lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França . L'assumpte va arribar fins a l'Acadèmia de Medicina de França, que va determinar que no existia cap tipus d'influència o energia magnètica en les curacions mesméricas. Què era el que realment produïa la curació?

Serien els deixebles de Mesmer i posteriors investigadors que determinarien que les "miraculoses" curacions en els tràngols hipnòtics, anomenats somnis magnètics o mesmerismo fins aleshores, es produïen per una condició anomenada suggestió. Un cirurgià escocès anomenat James Braid (1.795-1.860) va ser el primer a encunyar el terme hipnosi enunciant una de les formes que ho explicaven: "la fixació sostinguda de la mirada, paralitza els centres nerviosos dels ulls i les seves dependències que alterant l'equilibri del sistema nerviós, produeix el fenomen "


Definicions menys conegudes Teories d'estat Alpha i Theta

A través de dades recollides per la electroencefalografia els 4 grans esquemes de la freqüència dels impulsos elèctrics que dispara el cervell han estat identificats. L'estat Beta, (Alerta / Treballant) es defineix en 14-32 cicles per segon. L'estat Alpha (Relaxat / Reflexionant) a 7-14 cicles, l'estat Theta (somnolent) a 4/7 cicles i l'estat Delta (Dormint / Somiant / Somni profund) en aproximadament 3/5 cicles per segon.

Una definició fisiològica d'hipnosi contrasta que el nivell necessari d'ona cerebral per treballar en temes com, canvis de conducta i sentiments, millora en l'esport, etc és l'estat Alpha. Aquest estat aquesta comunament associat amb el tancament dels ulls, la relaxació i el somnis diürn.

Una altra definició fisiològica afirma que l'estat Theta es requereix per a un canvi terapèutic. L'estat Theta està associat amb la hipnosi per la cirurgia, la hipnoanestesia i la hipnoanalgesia. Heu de ser conscients que la hipnoanalgesia de la pell és un test comú per al somnambulisme. La catalèpsia dels braços i el cos és una de les poques proves realitzades per determinar la preparació per aquestes aplicacions quirúrgiques. De totes maneres és important reflectir el fet que les dues catalèpsia poden ser induïdes en subjectes normals no hipnotitzats.

Harry Cannon Harry Cannon FNRAH defineix la hipnosi com: Un mecanisme fisiològic pel qual una suggestió va directa i és acceptada pel subconscient. Per aconseguir això es necessiten quatre coses:

Un focus d'atenció
Un ensurt
La mateixa suggestió
Que no hi hagi crítica sobre la suggestió per l'intel lecte conscient.
Quan es compleixen aquests requeriments, la suggestió arrela en el subconscient i exterioritza en funció motriu. Això simplement vol dir que la suggestió s'ha sobreposat a la ment.

Harry assegura que tot el nostre aprenentatge funciona a través de la hipnosi i ens dóna el següent exemple: Imagina un nen petit que l'atrapa la seva mare traient a un altre nen el que no li pertany. Imagina a la mare castigant al nen per aquesta acció, el nen ara tindrà un focus d'atenció i una emoció sobresaltada. En aquest memento, la mare instrueix el seu fill a deixar de fer-ho ja que no ho faci més. Aquesta suggestió inculcada durant els anys formatius del nen s'ha, pel criteri anterior, emmagatzemat en el subconscient sense cap argument intel • lectual per part del nen. Per aquesta experiència, al nen se li inculca una nova límit social per la qual en el futur, definitivament sentirà aquests mateixos sentiments i emocions quan es trobi en situacions similars.

La hipnosi està al voltant nostre i passa tot el temps. El nivell d'aparent intensitat de l'estat hipnòtic no és res més que la atestiguación de l'experiència subjectiva d'això i res més.


Joe Griffin Joe Griffin defineix la hipnosi basat en la investigació sobre el seu somni com, qualsevol mitjà artificial d'accedir a l'estat REM. Tots els fenòmens hipnòtics incloent l'amnèsia, levitació dels braços, il • lusions corporals, respostes ideomotora, catalèpsia, analgèsia, anestèsia, regressió són regressions post hipnòtiques, distorsió del temps, dissociació i lucinació són propietats de l'estat REM el qual, ell, identifica com l'estat de programació natural del cervell. i clarament per la condició sexual dels aspectes cognitius.


Teories Una teoria científica tracta de descriure i explicar el comportament natural del fenomen social, seguint els principis del mètode de la ciència. Les bones teories produeixen hipòtesis les quals poden ser recolzades o refutades per dades experimentals. Malauradament hi ha moltes teories vagues i inestables sobre hipnosi les quals continuen circulant, però les investigacions d'alta qualitat se segueixen publicant als diaris científics famosos.

Algunes teories de la hipnosi tracten de descriure el fenomen en termes d'activitat cerebral, mentre que d'altres, es concentren més en l'experiència fenomenològica. En qualsevol cas la distinció fonamental està entre les teories d'hipnosi del estat i el No estat

Els detractors de L'estat creuen que part del nucli d'una hipnosi és l'estat de consciència, mentre que, els detractors del No estat creuen que hi ha un procés psicològic més mundà, perquè l'atenció enfocada i l'expectació són suficients per explicar el fenomen hipnòtic .

La definició precisa del que constitueix un estat de consciència alterat és tema de debat. Encara que algunes persones hipnotitzats descriuen la seva experiència com de alterada, és difícil fer servir aquests termes en l'absència d'una definició anterior.

Teories de dissociació i neodisociación Pierre Janet va desenvolupar originalment la idea de la dissociació, literalment com la separació d'alguns components de la consciència, com a resultat del seu treball amb pacients histèrics. Creia que la hipnosi era resultat de la dissociació: les àrees del control del comportament d'un individu estan separades del comportament ordinari. En aquest cas, la hipnosi trauria una mica de control de la ment conscient i l'individu respondria amb un comportament autònom i reflexiu.


Teoria de la construcció social / Teoria del Rol [edita] Aquesta teoria suggereix que els individus adquireixin un rol i així permeten al hipnotista crear una realitat per a ells. Aquesta relació depèn de quanta narració s'hagi establert entre l'hipnotista i el subjecte. Generalment sota la hipnosi la gent es torna més receptiva a la suggestió, causant canvis en la forma en què se senten, pensen i es comportan.Algunos psicòlegs han suggerit que la hipnosi és una traducció literal, tan ben coneguda que les expectacions socials són portades a terme per subjectes, que creuen estar en un estat d'hipnosi, comportant-se de la manera que ells imaginar-se comporta un hipnotitzat. Molt treball experimental ha demostrat que les experiències dels subjectes hipnotitzats poden ser dramaticalmente formades per expectacions i matisos socials. Aquest punt de vista normalment es malentiende: No descompta l'afirmació que els individus hipnotitzats estan realment experimentant efectes de suggestió, tan sols que els mecanismes pels quals es porta a terme aquesta acció són en part construïts socialment i que no necessàriament es confiï a la idea d'un estat de consciència alterada.

Hipnótesis de Nicolás Spanos Nicholas Spanos hipotitzà que els comportaments associats amb la hipnosi es fan amb coneixement de la persona. Legar que hi havia dues raons per les quals les persones confonen el seu estat de consciència per hipnosi. Sent una de les causes que la mateixa gent creu que el seu comportament està causat per una font externa en comptes de per ells mateixos. La segona està relacionada amb els rituals duts a terme per la hipnosi. El hipnotista diu certes coses les quals són primàriament interpretades com a voluntàries i més tard en el procediment com involuntàries. Com a exemple''Relaxa els músculs de les cames''i després''Les teves cames estan toves i pesades''. Els descobriments de''Spanos''no eren per demostrar que l'estat d'hipnosi no existeix en absolut sinó per demostrar que els comportaments exhibits per aquests individus es deuen a individus''altament motivats''.


Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir Ivan Pavlov creia que la hipnosi era un somni parcial. Va observar que els diversos graus d'hipnosi no diferien perceptible i fisiològicament de l'estat de despertar i que la hipnosi depenia de insignificants canvis d'estímuls ambientals. Pavlov també suggeria que els mecanismes més baixos del cervell, estaven embolicats en condició hipnòtica. Alguns ben coneguts i moderns hipnoterapistas s'annexen a aquesta teoria des que el hipnosi el subjecte sembla típicament estar dormit per tenir els ulls tancats que típicament és part del procediment d'inducció. No obstant això hi ha prou literatura en estudis de la pressió arterial, dels reflexos, estudis fisioquímicos i d'EEG que indiquen que la hipnosi s'assembla més a estar completament despert.

Teoria de la hiper-suggestibilitat Actualment una teoria més popular es basa en què l'atenció del subjecte està estret per certes tècniques usades pel hipnotista. Com l'atenció del subjecte es estreta, les paraules del hipnotista eventualment es sobre s'imposen sobre la veu interior del subjecte. D'aquesta teoria ve la implicació de que només ments febles o engolits són suggestionables.

Teoria informacional Aquesta teoria s'aplica el concepte del model del cervell com ordinador. Els sistemes electrònics, ajusten les seves xarxes de regeneració per augmentar el quocient senyal-soroll per al funcionament òptim, anomenat estat constant. Augmentant la receptivitat d'un receptor permet que els missatges es rebin amb més claredat des d'un transmissor, sobretot intentant reduir la interferència (soroll) tant com sigui possible. Així, l'objectiu del hipnotitzador consisteix a utilitzar tècniques per reduir la interferència i augmentar la receptivitat de missatges específics (suggestions).


Estat d'histèria Charcot va postular que la hipnosi era un símptoma d'histèria i que només les persones que l'experimenten se les creu hipnotitzats. Encara que els susceptibles a patir histèria semblen més suggestionables, les persones normals són profundament hipnotitzats, la qual cosa suscita controvèrsia.


Recerca de la Hipnosi S'ha dut a terme suficient investigació sobre la naturalesa dels efectes de la hipnosi i la suggestió i ambdues continuen sent una eina contemporània en la investigació psicològica. Un nombre de diversos filaments són aparents:

Els que examinen l'estat d'hipnosi per si mateix.
Els que examinen de dins a fora els efectes i propietats de les suggestions de la hipnosi.
I els que usen la suggestió hipnòtica com a eina per investigar
altres àrees de funcionament psicològic.

Amb el recent adveniment de noves tècniques de projecció d'imatges del cervell (principalment exploracions de MRI, amb EEG i animals contribuint en un grau inferior) hi ha hagut un ressorgiment d'interès en la relació entre la hipnosi i el funcionament del cervell. Qualsevol experiència humana es reflecteix de certa manera en els colors que el cervell veu o pel moviment subratllat per l'activitat en l'escorça visual, el sentiment de temor és mediat per l'activitat en l'amígdala de manera que la hipnosi i la suggestió tinguin efectes observables sobre la funció del cervell. . Una edició important per als investigadors que porten a terme projecció d'imatges del cervell és separar els efectes de la hipnosi i la suggestió, sabent que una suggestió donada durant la hipnosi afecti l'àrea X del cervell no ens diu només sobre la hipnosi, ens diu també sobre els efectes de la suggestió. Per explicar això, els experiments necessiten incloure una no-hipnòtic-resposta-a-suggeriment. condició-Només d'aquesta manera poden examinar els efectes específics de la hipnosi.

S'ha dut a terme un nombre d'estudis de projecció cerebral d'imatge mentre els subjectes es trobaven sota hipnosi. Una selecció d'aquests estudis s'explica aquí baix:

Un experiment científic controlat postula que la hipnosi pot alterar la percepció i opinió de la nostra experiència de consciència d'una manera que no és possible quan la gent no està hipnotitzada, almenys en gent altament hipnotitzador. En aquest experiment, la percepció del color canviava per la hipnosi en gent altament hipnotitzador, com determinar els scanners (PET), (Positron emission tomography), (Kosslyn et al., 2000). (Aquesta investigació no compara els efectes de la hipnosi en gent menys hipnotitzar-i per tant podria mostrar poc i casual efecte causa de la falta d'un grup controlat.)

La Hipnosi, com a forma de conducta natural ha existit des dels orígens mateixos de la humanitat, amb diferents noms a través dels temps, per cert, però sent sempre un mateix fenomen psiconeurofisiológico. Avui és entesa la hipnosi cognitiva com una manera, un estil comunicacional, un estat de receptivitat específic i com una predisposició cognitiva a utilitzar i optimitzar els propis potencials que cada persona posseeix.

Sempre hem sostingut que la Hipnosi Clínica és una tècnica per mitjà de la qual poden realitzar tractaments psicoterapèutics, però no és un mètode terapèutic en si mateix. La hipnosi, per a molts, sembla tenir una finalitat molt simplificadora d'aquest art o tècnica que és la psicoteràpia. Aquesta sobresimplificación és un greu error que en molt perjudica la hipnología.

Sabem que per arribar a un objectiu realment terapèutica és necessari la posada en moviment i l'encertada estimulació de les forces maduratives de la personalitat. Sense un Jo madur i fort, no és possible elaborar els conflictes del passat, ni les exigències del present, i amb això poder encaminar la recerca cap a una estable i adequada salut mental. On la hipnosi té el seu més ampli camp d'tasca és en la seva utilització dins de la pràctica psicoterapèutica.

Per descomptat amb un criteri molt allunyat de la supressió de símptomes mitjançant "omnipotents" fórmules d'un hipnoterapeuta poc format en psicologia profunda, formulacions com ara "No tindrà més insomni", "deixarà de beure o fumar perquè això és danyós per a la seva salut" , "tindrà satisfacció sexual", "a partir d'avui ja no menjarà amb excés", "no es sentirà més angoixat i podrà ser feliç". Aquestes ingenuïtats no condueixen a res i són les responsables que en certes èpoques hagi estat considerada ineficaç la hipnosi.


Hipnosi a Barcelona. Tractaments
hipnosis tratamientos
imagen
Hipnosi
La Hipnosi és un estat mental o d'un grup d'actituds generades a través d'un procediment anomenat inducció hipnòtica. Normalment es compon d'una sèrie d'instruccions i suggeriments preliminars. Aquestes suggestions poden ser generades per un hipnotitzador o poden ser autoadministrats (autosuggestió). L'ús de la hipnosi per a ús terapèutic es coneix com Hipnoteràpia.
Contingut [ocultar]
1 Hipnosi i ciència
1/1 Hipnosi i dolor
1/2 Hipnosi i atenció
1/3 Hipnosi i memòria
2 El mecanisme i aplicacions de la hipnosi
3 Definicions
4 Definicions ben conegudes
4/1 Michael Yapko
4/2 Dave Elman
4/3 Richard Bandler
5 El començament de la hipnosi
6 Definicions menys conegudes
6/1 Harry Cannon
6/2 Joe Griffin
7 Abel Minacore
8 Teories
8/1 Teories de dissociació i neodisociación
8/2 Teoria de la construcció social / Teoria del Rol
9 Hipòtesi de Nicolás Spanos
10 Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir
11 Teoria de la hiper-suggestibilitat
12 Teoria informacional
13 Estat d'histèria
14 Investigació de la Hipnosi
15 Referències
16 Enllaços externs
[Edita] Hipnosi i ciència

Encara que la ciència s'ha interessat des de fa molt de temps per la hipnosi, l'adveniment de tècniques d'escaneig cerebral ha permès una millora dels coneixements sobre el funcionament del cervell en aquestes condicions particulars.
[Edita] Hipnosi i dolor
Pierre Rainville, professor de la Universitat de Montreal, ha estat el primer a investigar les relacions entre hipnosi i dolor gràcies a les tècniques de tomografia axial computada. Ha demostrat que un estímul de la mateixa intensitat física, jutjat dolorós pels subjectes en estat de vela normal i no dolorosos quan aquests mateixos subjectes estaven sota hipnosi, evoca modificacions d'activitats en el Còrtex cingular anterior, una regió medial del còrtex prefrontal. Aquesta regió és coneguda per la seva pertinença, entre altres, a la matriu del dolor, un conjunt de regions del cervell l'activitat augmenta per una activitat dolorosa. Aquest estudi ha rebut nombroses confirmacions experimentals.
Stuart Derbyshire i el seu equip han utilitzat per la seva part una suggestió hipnòtica d'hiperalgèsia per tal de contrastar les activitats cerebrals evocades per un dolor imaginat i les d'un dolor induït sota hipnosi. Conclouen igualment que la sensació subjectiva de dolor i el sentiment desagradable que li és associat es reflecteix en l'activitat del còrtex cingular anterior.
Aquest estudi aporta un argument clar a favor de la veracitat d'induir un dolor sense algun estímul físic sense que el sigui imaginat o imaginari. Aquesta conclusió ha de sensibilitzar a certs metges o pràctics per revisar el seu judici sobre que alguns dolors que qualificaven fins el moment com ficticis. Aquest estudi ha estat enriquit, entre altres, per un estudi finlandès conduït per Tuukka Raija i publicat el 2005.
Hofbauer ha realitzat una experiència en TEP publicada el 2001, amb una suggestió que condueix sobre la sensació dolorosa i no sobre el caràcter desagradable d'aquesta sensació com era el cas en l'estudi de Rainville. Ha posat en evidència una modulació de l'activitat en els còrtex soma-sensorials i no en el còrtex cingular anterior posant així en evidència la importància de la suggestió.
[Edita] Hipnosi i atenció
Els dos estudis que han abordat aquesta qüestió amb exactitud són els de Raz i Egner, presentats el 2005. El primer ha mostrat una baixa de l'activitat del còrtex cingular anterior normalment implicat en la detecció de conflictes.
L'estudi de Egner ha mostrat un augment de l'activitat del còrtex cingular anterior en situació de conflicte.
Aquests resultats a primer cop d'ull incompatibles il.lustren al contrari la importància de les condicions d'estudi dels fenòmens hipnòtics, ja que en el primer cas una suggestió va ser realitzada sota la norma "el text que apareixia era d'una llengua desconeguda" mentre que la segona no feia cap suggestió directa d'una norma. Aquests dos estudis confirmen que no existeix una base cerebral de la hipnosi, sinó que les activitats cerebrals són dependents de la suggestió hipnòtica utilitzada.
[Edita] Hipnosi i memòria
S'ha demostrat científicament que l'opinió que la hipnosi millora la capacitat de recordar experiència viscudes és falsa. [Edita] Molt per contra, investigacions i estudis científics, han demostrat que la hipnosi i altres tècniques similars pot induir la formació de falsos records.
[Edita] El mecanisme i aplicacions de la hipnosi

De fet, alguns supòsits indicadors hipnòtics i canvis subjectius poden aconseguir sense relaxació o llarga inducció, fet que augmenta la controvèrsia i neixen intensos debats que envolten el tòpic. Alguns científics han disputat sobre la seva existència, mentre que altres insisteixen en tots dos, la seva realitat i valor. Una font de controvèrsia ha estat la gran varietat de teories tradicionalment dividides entre camps de 'estat' i 'no estat'. Aquesta controvèrsia pot decréixer degut a que les modernes tècniques de 'imatge cerebral', ofereixen esperança per a un augment de l'enteniment de la seva naturalesa i el valor de les dues perspectives és altament reconegut.
Les aplicacions en les quals pot ser usada varien àmpliament. S'enfoca eventualment els subjectes fent semblar a l'audiència que aquest està despert o, popularment conegut, com en trànsit. Durant l'actuació, aquests semblen obeir les ordres del hipnotitzador, portant fins i tot a terme comportaments que normalment no realitzarien.
D'altra banda, les aplicacions hipnòtiques en els camps de la salut i la medicina, sovint s'experimenten diferentment. L'evidència recolza el seu ús clínic per controlar el dolor, el pes, el tractament de la Síndrome d'intestí irritable i com a adjunt per al comportament cognitiu, a més d'altres teràpies. La hipnosi mateixa no és una teràpia, però és efectivament usada com a adjunt a altres teràpies. Per tant la hipnoteràpia és menys preferible que l'ús de tècniques relacionades amb la hipnosi com a part d'un paquet integrat psicològic.
Cal destacar també la profunda vinculació de la hipnosi amb l'efecte placebo observat en les investigacions amb fàrmacs, ja que s'aconsegueixen canvis en la patologia o en els símptomes investigats, sense que la droga o tractament investigat hagi estat l'agent de canvi.
La hipnosi clínica en si mateixa està basada en una modalitat vincular de relació bipersonal o multipersonal, i hem de veure també com una forma de comunicació. Una forma de comunicació on el terapeuta es comunica amb el món de la seva pacient, a través de vivències que provoca en ell per mitjà de la paraula. Prenent com a elemental punt de partida el comunicar en primer terme sensacions de afermament, de seguretat, de cura, consideració i respecte. D'aquesta manera a través d'aquesta relació de comunicació, permet que el pacient atenuï els seus mecanismes de defensa de vigília i es permeti assolir un estat d'intensa serenitat física i mental, de tranquil.litat, un profund estat hipnòtic al bolcar sobre si mateix. Des d'aquesta òptica la hipnosi clínica es la pot veure clarament com un fenomen de comunicació Sui-generis, específic especial, que evoca la comunicació d'un ésser protegit i d'un protector, totalment desproveïda d'elements màgics o de presumpta possessió de poders per part del hipnoterapeuta. No existeix la possibilitat de possessió de poders, ja que de la mateixa manera que una persona arriba a un estat de trànsit mitjançant la tasca d'un hàbil psicòleg o hipnólogo també pot arribar a aquest mateix i profund estat amb l'ús d'un reproductor de so, i clarament es pot convenir que un aparell reproductor per més electrònica i tecnologia que tingui, no pot tenir poders màgics de cap tipus.
La hipnosi d'una banda segueix sent investigada i aplicada en la seva forma clàssica, però al mateix temps ha generat noves disciplines i línies de recerca. Entre elles, s'ha desenvolupat la programació neurolingüística o PNL, així com també, al seu torn producte de la PNL, la tècnica EMDR.
[Edita] Definicions

Sovint es diu que hi ha tantes definicions d'hipnosi com de hipnotitzadors. Els investigadors i els metges tenen requeriments diferents per les explicacions de la hipnosi, de manera que el focus de les teories des d'aquests respectius camps pot variar enormement. Una distinció fonamental en la teoria de la hipnosi, pot estar entre l'acostament de la hipnosi al 'estat' i el 'no estat'.
Els defensors del 'no estat' creuen que la hipnosi en un estat de consciència alterat, mentre que els que defensen el 'estat' creuen que els efectes hipnòtics són producte de processos psicològics més mundans com l'absorció i l'expectació. La definició AAP (baix) essencialment un consens d'un ampli rang d'investigadors i metges, continua neutral en aquesta discussió. Les següents definicions s'han dividit en definicions (discutibles) ben conegudes per considerats grups i individus i definicions menys conegudes.
[Edita] Definicions ben conegudes

Associació Americana de Psicologia (AAP) - American Psychological Association (APA)
Típicament la hipnosi està envoltada en la introducció del procediment durant pel qual el subjecte és informat que se li van presentar experiències imaginatives. la inducció hipnòtica és una suggestió inicial estesa per utilitzar la pròpia imaginació, i pot contenir elaboracions posteriors a la introducció. Un procediment hipnòtic es fa servir per incitar i avaluar respostes a les suggestions. En utilitzar la hipnosi, una persona (el subjecte) és guiada per una altra (l'hipnotitzador) per respondre a suggestions per canvis en experiència subjectiva, alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament, o comportament. Les persones també poden aprendre auto-hipnosi la qual és l'acte d'administrar procediments hipnòtics un mateix. Si el subjecte respon a suggestions hipnòtiques, generalment infereix en què s'ha induït hipnosi. Molts creuen que les respostes a la hipnosi i les experiències són característiques d'un estat hipnòtic. Mentre que alguns creuen que no cal fer servir la paraula hipnosi com a part d'una inducció hipnòtica. Altres ho veuen com a essencial.
Depenent de la meta del practicant i els propòsits de la investigació clínica els procediments i les suggestions usades poden diferir. Tradicionalment els procediments estan relacionats amb la relaxació, encara que aquesta no és necessària per a la hipnosi i es pot usar un ampli rang de varietat de suggestions incloses les que permeten estar més alerta. Suggestions que permeten estendre la hipnosi per ser determinada comparant escales de respostes estandarditzades poden usar-se en dos ajustaments, clínics i investigadors. Mentre que la majoria dels individus responen almenys a algunes suggestions, la puntuació en escales de rangs estandarditzats va des alta a insignificant. Tradicionalment les puntuacions s'agrupen en categories de, 'sota', 'medi' i 'alt'. Com és el cas d'altres mesures d'escales positives de les construccions psicològiques com l'atenció i el coneixement, l'evidència d'haver aconseguit hipnosi, augmenta amb la puntuació individual.
[Edita] Michael Yapko
Michael Yapko defineix la hipnosi com un procés de comunicació influent en el qual l'operador treu i guia les associacions internes del pacient a manera d'establir o reforçar associacions terapèutiques en el context d'una relació mútuament responsiva i colaborativa i orientada a una meta.
[Edita] Dave Elman
Dave Elman defineix la hipnosi com un estat mental en què la facultat crítica de la ment humana és pont i s'estableix un pensament selectiu. La facultat crítica de la seva ment és aquesta part que traspassa l'enjudiciament. Aquesta part distingeix entre conceptes com, calent i fred, agre i dolç, gran i petit o clar i fosc. Si podem plantejar aquesta facultat mental de tal manera que no pugui distingir entre aquests conceptes, podem substituir el pensament selectiu per la construcció d'enjudiciament convencional.
[Edita] Richard Bandler
cofundador de la programació neuro-lingüística, és més famós pel seu treball traient fòbies en 2 minuts amb la interrupció de l'encaixada de mans. Una inducció al trànsit que utilitza el procés subconscient d'una encaixada de mans per induir en un profund tràngol i assegura que mai ha trobat una sola persona que no sigui hipnotitzador.
[Edita] El començament de la hipnosi

Tot i que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a la hipnosi emprada pels egipcis en els anomenats Temples del Son, no seria fins a mitjans del segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme d'hipnosi. Franz Anton Mesmer, (1734 - 1815) doctorat en Medicina i Filosofia als seus 35 anys a Viena, va escriure la seva tesi doctoral titulada "De planetarium Influxu", influenciada per les teories de Paracels sobre la interrelació entre els cossos celestes i l'ésser humà. Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu irradia un tipus d'energia similar o semblant al magnetisme físic d'altres cossos i que es pot transmetre d'uns éssers als altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica. El metge austríac es va instal.lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França . L'assumpte va arribar fins a la Acadèmia de Medicina de França, que va determinar que no existia cap tipus d'influència o energia magnètica en les curacions mesméricas. Què era el que realment produïa la curació?
Serien els deixebles de Mesmer i posteriors investigadors que determinarien que les "miraculoses" curacions en els tràngols hipnòtics, anomenats somnis magnètics o mesmerismo fins aleshores, es produïen per una condició anomenada suggestió. Un cirurgià escocès anomenat James Braid (1795 - 1860) va ser el primer a encunyar el terme hipnosi enunciant una de les formes que ho explicaven: "la fixació sostinguda de la mirada, paralitza els centres nerviosos dels ulls i les seves dependències que alterant l'equilibri del sistema nerviós, produeix el fenomen "
[Edita] Definicions menys conegudes

Teories d'estat Alpha i Theta
A través de dades recollides per la electroencefalografia els 4 grans esquemes de la freqüència dels impulsos elèctrics que dispara el cervell han estat identificats. L'estat Beta, (Alerta / Treballant) es defineix en 14-32 cicles per segon. L'estat Alpha (Relaxat / Reflexionant) a 7-14 cicles, l'estat Theta (somnolent) a 4/7 cicles i l'estat Delta (Dormint / Somiant / Somni profund) en aproximadament 3/5 cicles per segon.
Una definició fisiològica d'hipnosi contrasta que el nivell necessari d'ona cerebral per treballar en temes com, canvis de conducta i sentiments, millora en l'esport, etc és l'estat Alpha. Aquest estat aquesta comunament associat amb el tancament dels ulls, la relaxació i el somnis diürn.
Una altra definició fisiològica afirma que l'estat Theta es requereix per a un canvi terapèutic. L'estat Theta està associat amb la hipnosi per a la cirurgia, la hipnoanestesia i la hipnoanalgesia. Heu de ser conscients que la hipnoanalgesia de la pell és un test comú per al somnambulisme. La catalèpsia dels braços i el cos és una de les poques proves realitzades per determinar la preparació per aquestes aplicacions quirúrgiques. De totes maneres és important reflectir el fet que les dues catalèpsia poden ser induïdes en subjectes normals no hipnotitzats.
[Edita] Harry Cannon
Harry Cannon FNRAH defineix la hipnosi com: Un mecanisme fisiològic pel qual una suggestió va directa i és acceptada pel subconscient. Per aconseguir això es necessiten quatre coses:
Un focus d'atenció
Un ensurt
La mateixa suggestió
Que no hi hagi crítica sobre la suggestió per l'intel lecte conscient.
Quan es compleixen aquests requeriments, la suggestió arrela en el subconscient i exterioritza en funció motriu. Això simplement vol dir que la suggestió s'ha sobreposat a la ment.
Harry assegura que tot el nostre aprenentatge funciona a través de la hipnosi i ens dóna el següent exemple: Imagina un nen petit que l'atrapa la seva mare traient a un altre nen el que no li pertany. Imagina a la mare castigant al nen per aquesta acció, el nen ara tindrà un focus d'atenció i una emoció sobresaltada. En aquest moment, la mare instrueix el seu fill a deixar de fer-ho ja que no ho faci més. Aquesta suggestió inculcada durant els anys formatius del nen s'ha, pel criteri anterior, emmagatzemat en el subconscient sense cap argument intel • lectual per part del nen. Per aquesta experiència, al nen se li inculca una nova límit social per la qual en el futur, definitivament sentirà aquests mateixos sentiments i emocions quan es trobi en situacions similars.
La hipnosi està al voltant nostre i passa tot el temps. El nivell d'aparent intensitat de l'estat hipnòtic no és res més que la atestiguación de l'experiència subjectiva d'això i res més.
[Edita] Joe Griffin
Joe Griffin defineix la hipnosi basat en la investigació sobre el seu somni com, qualsevol mitjà artificial d'accedir a l'estat REM. Tots els fenòmens hipnòtics incloent la amnèsia, levitació dels braços, il • lusions corporals, respostes ideomotora, catalèpsia, analgèsia, anestèsia, regressió són regressions post hipnòtiques, distorsió del temps, dissociació i lucinació són propietats de l'estat REM el qual, ell, identifica com l'estat de programació natural del cervell i clarament per la condició sexual dels aspectes cognitius.

[Edita] Abel Minacore

El psiquiatre argentí defineix la hipnosi com un estat emocional particular i intransferible de la persona. Basat en la teoria de l'afecció de Jhon Bolwby, suposa que el vincle d'hora és un factor determinant de la manera hipnòtic en l'ésser humà, ja que l'afecció és un factor fil i ontogenètic, per tant el seu model d'hipnosi és referit a l'estil vincular de la persona. Suposa que l'ordenament cronològic és una variable necessària per al funcionament mental i introdueix el factor temps evolutiu en l'explicació dels successos mentals, i creu que aquell ordenament està present fins i tot en la formació dels somnis (del llibre HIPNOSIS EFIGIAL, el Teatre emocional dels somnis)
[Edita] Teories

Una teoria científica tracta de descriure i explicar el comportament natural del fenomen social, seguint els principis del mètode de la ciència. Les bones teories es produeixen des hipòtesis les quals poden ser recolzades o refutades per dades experimentals. Malauradament hi ha moltes teories vagues i inestables sobre hipnosi les quals continuen circulant, però les investigacions d'alta qualitat se segueixen publicant als diaris científics famosos.
Algunes teories de la hipnosi tracten de descriure el fenomen en termes d'activitat cerebral, mentre que d'altres, es concentren més en l'experiència fenomenològica. En qualsevol cas la distinció fonamental està entre les teories d'hipnosi del estat i el No estat
Els detractors de L'estat creuen que part del nucli d'una hipnosi és l'estat de consciència, mentre que, els detractors del No estat creuen que hi ha un procés psicològic més mundà, perquè l'atenció enfocada i l'expectació són suficients per explicar el fenomen hipnòtic .
La definició precisa del que constitueix un estat de consciència alterat és tema de debat. Encara que algunes persones hipnotitzats descriuen la seva experiència com de alterada, és difícil fer servir aquests termes en l'absència d'una definició anterior.
[Edita] Teories de dissociació i neodisociación
Pierre Janet va desenvolupar originalment la idea de la dissociació, literalment com la separació d'alguns compotes de la consciència, com a resultat del seu treball amb pacients histèrics. Creia que la hipnosi era resultat de la dissociació: les àrees del control del comportament d'un individu estan separades del comportament ordinari. En aquest cas, la hipnosi trauria una mica de control de la ment conscient i l'individu respondria amb un comportament autònom i reflexiu.
[Edita] Teoria de la construcció social / Teoria del Rol
Aquesta teoria suggereix que els individus assumeixen un rol i així permeten a l'hipnotitzador crear una realitat per a ells. Aquesta relació depèn de quanta narració s'hagi establert entre l'hipnotitzador i el subjecte. Generalment sota la hipnosi la gent es torna més receptiva a la suggestió, causant canvis en la forma en què se senten, pensen i es comporten. Alguns psicòlegs han suggerit que la hipnosi és una traducció literal, tan ben coneguda que les expectacions socials són portades a terme per subjectes, que creuen estar en un estat d'hipnosi, comportant-se de la manera que ells imaginar-se comporta un hipnotitzat ( desitjabilitat social). Molt treball experimental ha demostrat que les experiències dels subjectes hipnotitzats poden ser dramaticalmente formades per expectacions i matisos socials. Aquest punt de vista normalment es malentiende: No descompta l'afirmació que els individus hipnotitzats estan realment experimentant efectes de suggestió, tan sols que els mecanismes pels quals es porta a terme aquesta acció són en part construïts socialment i que no necessàriament es confiï a la idea d'un estat de consciència alterada. En aquest sentit per exemple, la psicologia social estudia la conformitat de certs individus enfront dels seus pares, i el canvi d'actituds.
[Edita] Hipòtesi de Nicolau Spanos

Nicholas Spanos hipotitzà que els comportaments associats amb la hipnosi es fan amb coneixement de la persona. Legar que hi havia dues raons per les quals les persones confonen el seu estat de consciència per hipnosi. Sent una de les causes que la mateixa gent creu que el seu comportament està causat per una font externa en comptes de per ells mateixos. La segona està relacionada amb els rituals duts a terme per la hipnosi. El hipnotista diu certes coses les quals són primàriament interpretades com a voluntàries i més tard en el procediment com involuntàries. Com a exemple''Relaxa els músculs de les cames''i després''Les teves cames estan toves i pesades''. Els descobriments de''Spanos''no eren per demostrar que l'estat d'hipnosi no existeix en absolut sinó per demostrar que els comportaments exhibits per aquests individus es deuen a individus''altament motivats''.
[Edita] Hipnosi com a procés condicionat induint a dormir

Ivan Pavlov creia que la hipnosi era un somni parcial. Va observar que els diversos graus d'hipnosi no diferien perceptible i fisiològicament de l'estat de despertar i que la hipnosi depenia de insignificants canvis d'estímuls ambientals. Pavlov també suggeria que els mecanismes més baixos del cervell, estaven embolicats en condició hipnòtica. Alguns ben coneguts i moderns hipnoterapeuta s'annexen a aquesta teoria des que el hipnosi el subjecte sembla típicament estar dormit per tenir els ulls tancats que típicament és part del procediment d'inducció. No obstant això hi ha prou literatura en estudis de la pressió arterial, dels reflexos, estudis fisioquímicos i d'EEG que indiquen que la hipnosi s'assembla més a estar completament despert.
[Edita] Teoria de la hiper-suggestibilitat

Actualment una teoria més popular es basa en què l'atenció del subjecte està estret per certes tècniques usades per l'hipnotitzador. Com l'atenció del subjecte es estreta, les paraules de l'hipnotitzador eventualment es sobre s'imposen sobre la veu interior del subjecte. D'aquesta teoria venia la implicació de que només ments febles o engolits són suggestionables. Al contrari, cal que el subjecte tingui un mínim d'imaginació.
[Edita] Teoria informacional

Aquesta teoria s'aplica el concepte del model del cervell com ordinador. Els sistemes electrònics, ajusten les seves xarxes de regeneració per augmentar el quocient senyal-soroll per al funcionament òptim, anomenat estat constant. Augmentant la receptivitat d'un receptor permet que els missatges es rebin amb més claredat des d'un transmissor, sobretot intentant reduir la interferència (soroll) tant com sigui possible. Així, l'objectiu del hipnotitzador consisteix a utilitzar tècniques per reduir la interferència i augmentar la receptivitat de missatges específics (suggestions).
[Edita] Estat d'histèria

Charcot va postular que la hipnosi era un símptoma d'histèria i que només les persones que l'experimenten se les creu hipnotitzats. Encara que els susceptibles a patir histèria semblen més suggestionables, les persones normals són profundament hipnotitzats, la qual cosa suscita controvèrsia.
[Edita] Recerca de la Hipnosi

S'ha dut a terme suficient investigació sobre la naturalesa dels efectes de la hipnosi i la suggestió i ambdues continuen sent una eina contemporània en la investigació psicològica. Un nombre de diversos filaments són aparents:
Els que examinen l'estat d'hipnosi per si mateix.
Els que examinen de dins a fora els efectes i propietats de les suggestions de la hipnosi.
I els que usen la suggestió hipnòtica com a eina per investigar
altres àrees de funcionament psicològic.
Con el reciente advenimiento de nuevas técnicas de proyección de imagen del cerebro (principalmente exploraciones de MRI, con EEG y animales contribuyendo en un grado inferior) ha habido un resurgimiento de interés en la relación entre la hipnosis y el funcionamiento del cerebro . Cualquier experiencia humana se refleja de cierta manera en los colores que el cerebro ve o por el movimiento subrayado por la actividad en la corteza visual, el sentimiento de temor es mediado por la actividad en la amígdala de modo que la hipnosis y la sugestión tengan efectos observables sobre la función del cerebro. Una edición importante para los investigadores que llevan a cabo proyección de imagen del cerebro es separar los efectos de la hipnosis y de la sugestión, sabiendo que una sugestión dada durante la hipnosis afecte el área X del cerebro no nos dice solo sobre la hipnosis, nos dice también sobre los efectos de la sugestión. Para explicar esto, los experimentos necesitan incluir una no-hipnótico-respuesta-a-sugerencia . condición- Sólo de éste modo pueden examinarse los efectos específicos de la hipnosis.
Se ha llevado a cabo un número de estudios de proyección cerebral de imagen mientras los sujetos se encontraban bajo hipnosis. Una selección de éstos estudios se explica aquí abajo:
Un experimento científico controlado postula que la hipnosis puede alterar la percepción y opinión de nuestra experiencia de conciencia de un modo que no es posible cuando la gente no está hipnotizada, al menos en gente altamente hipnotizable. En este experimento, la percepción del color cambiaba por la hipnosis en gente altamente hipnotizable, como determinaron los scanners (PET), (Positron emission tomography), (Kosslyn et al., 2000). (Esta investigación no compara los efectos de la hipnosis en gente menos hipnotizable y por consiguiente podría mostrar poco y casual efecto debido a la falta de un grupo controlado.)
La Hipnosi, com a forma de conducta natural ha existit des dels orígens mateixos de la humanitat, amb diferents noms a través dels temps, per cert, però sent sempre un mateix fenomen psiconeurofisiológico. Avui és entesa la hipnosi cognitiva com una manera, un estil comunicacional, un estat de receptivitat específic i com una predisposició cognitiva a utilitzar i optimitzar els propis potencials que cada persona posseeix.
Sempre hem sostingut que la Hipnosi Clínica és una tècnica per mitjà de la qual poden realitzar tractaments psicoterapèutics, però no és un mètode terapèutic en si mateix. La hipnosi, per a molts, sembla tenir una finalitat molt simplificadora d'aquest art o tècnica que és la psicoteràpia. Aquesta sobresimplificación és un greu error que en molt perjudica la hipnología.
Sabem que per arribar a una meta realment terapèutica és necessari la posada en moviment i l'encertada estimulació de les forces maduratives de la personalitat. Sense un Jo madur i fort, no és possible elaborar els conflictes del passat, ni les exigències del present, i amb això poder encaminar la recerca cap a una estable i adequada salut mental. On la hipnosi té el seu més ampli camp d'tasca és en la seva utilització dins de la pràctica psicoterapèutica.
Per descomptat amb un criteri molt allunyat de la supressió de símptomes mitjançant "omnipotents" fórmules d'un hipnoterapeuta poc format en psicologia profunda, formulacions com ara "No tindrà més insomni", "deixarà de beure o fumar perquè això és perjudicial per a la seva salut" , "tindrà satisfacció sexual", "a partir d'avui ja no menjarà amb excés", "no es sentirà més angoixat i podrà ser feliç". Aquestes ingenuïtats no condueixen a res i són les responsables que en certes èpoques hagi estat considerada ineficaç la hipnosi.

Hablemos de la Hipnoterapia, Hipnosis Clínica o Psicoterapia de Hipnosis:
Qué es y qué no es la HIPNOSIS aplicada a la terapia psicológica:

Los Terapeutas, Hipnólogos Clínicos, que previamente hemos hecho nuestra experiencia clínica dentro de la Psicología y luego aprendimos el modo terapéutico de aplicar las técnicas de la hipnosis en nuestro trabajo con los pacientes, estamos muy acostumbrados a que quienes vienen a la consulta nos hagan un sinnúmero de comentarios respecto a qué es lo que esperan de nosotros en nuestro hacer clínico y qué es lo que esperan ellos, de éste hacer(y en éstos conceptos hay no pocas veces un sinnúmero de ideas falsas, preconceptos, temores, y desconocimientos).


ADULTOS Y ADOLESCENTES:
Depresión, Distimia, Baja Autoestima, Inhibición, Trastornos de Ansiedad, Fobias, Pánico, Fobia, Fobia Social, Agorafobia, Estrés, Estrés Postraumático, TOC. Obsesiones, Compulsiones, Dificultades en el Sueño, Insomnio, Trastornos Alimentarios: Bulimia, Anorexia, Obesidad, BED, Déficit de Habilidades Sociales, Agresividad, Timidez, Mitomanía, Celotipia, Juego Patológico, Adicciones, Alcoholismo, Problemas de Pareja, Disfunciones Sexuales, Eyaculaciòn Precoz, Trastornos de Erección, Eyaculaciòn Retardada, Trastornos Orgásmicos, Falta de Deseo Sexual, Inhibición, Temor a hablar en público, Pánico de Escena, Tartamudez, Dificultades para Relacionarse, Indefinición Sexual, Falta de Autoestima, Divorcio, Duelo, Duelo Patológico, Dificultad para poner Límites a los Hijos, Dificultades para poner fin a una Mala Relación. Orientación Vocacional, Acompañamiento Terapéutico, Terapia de Apoyo. Tricotilomanía. Autolesión. Autoagresión
imagen
Hipnosi clínica

Hem vist l'efecte còmic de la hipnosi en espectacles televisats, però és la hipnosi només qüestió de riure o es pot utilitzar de forma efectiva en el camp mèdic, especialment per al tractament de malalties psicosomàtiques?

El doctor Carlos Malvezzi Taboada, especialista en Psicologia Clínica de l'Institut Gubel de Buenos Aires, Argentina, i especialista en Medicina Psicosomàtica comenta que "la gent ja no vol fer tractaments llargs, necessita resoldre problemes amb més rapidesa. I és en aquest punt on la hipnosi ajuda, perquè accelera el procés de 'insight' (reflexió) del pacient, mentre facilita l'accés a sectors de la ment que resulten inaccessibles a vigília ".

"La hipnosi és una eina que permet focalitzar la teràpia en el problema que un vol resoldre", diu el psicoanalista Horacio Losinno. Per a quins casos s'indica? "Per problemes molt diversos. Funciona molt bé amb tots els mals psicosomàtics i és molt eficaç per tractar casos de bulímia i anorèxia. També s'usa amb molt d'èxit en l'àmbit de les cures pal • liatives en pacients terminals, per alleujar el dolor ".

D'acord amb diverses investigacions ha tingut èxit en el tractament de disfuncions sexuals, fòbies, lèrgies, migranyes, asma, reuma, obesitat, hipertensió, en casos d'dermatologia, gastroenterologia, hematologia, obstetrícia i urologia, apunta Georgina Elustondo, investigadora del tema.

"L'acceptació de la hipnosi està creixent amb base en seriosos treballs empírics que així ho demostren", assegura Losinno.

Apunta el doctor Carlos Malvezzi quals destaca un estudi sobre pacients amb asma que, gràcies al tractament amb hipnosi, van reduir notablement l'ús de broncodilatadors i van tenir menys episodis severs. I també comenta diverses investigacions sobre trastorns de sexualitat, que van aconseguir millores de fins a un 80% amb tècniques de suggestió.

"La utilització de la hipnosi per calmar el dolor arrossega tants segles com s'acumula l'home sobre la Terra", assegura el doctor en psicologia clínica Carles Malvezzi Taboada. "L'instint terapèutic de l'ésser humà va fer que la paraula fos una eina per a alleujar els patiments físics des de fa milers d'anys. I això és la hipnosi: una modalitat terapèutica basada en la paraula, que permet optimitzar els recursos que tots tenim, però als quals no podem accedir d'una altra manera que en situació de trànsit ".

Diversos estudis han demostrat que les persones sumides en trànsit hipnòtic presenten un grau elevat d'insensibilitat al dolor. "Els pacients que només permeten que els portem a un grau de profunditat lleu aconsegueixen tot just una major tolerància al dolor que a la vigília, però si el hipnotitzador és competent aquesta tolerància pot augmentar fins a un 40%".

Moltes històries i fantasies s'han teixit al voltant de la hipnosi. Qui no ha vist aquests espectacles on algú és ridiculitzat i obligat a fer coses vergonyoses, per a després ser despertat en un gran estat de confusió? Els especialistes asseguren que la hipnosi clínica no té res a veure amb aquestes exhibicions, comenta Georgina Elustondo. "La hipnosi és un mètode segur, que li permet al pacient desenvolupar conductes que beneficien la seva salut i l'ajuden a controlar el dolor. En trastorns d'ansietat i angoixa, en disfuncions sexuals i en atacs de pànic hi ha resultats immediats ", assegura Malvezzi.

Hi ha molt més a dir sobre el tema. Val la pena que el lector conegui i s'investigui amb més profunditat sobre això com una opció addicional en el tractament mèdic.
Hipnosi i PNL
La hipnosi s'ha practicat durant segles sota diferents noms. Des dels egipcis, sumeris, caldeus, asteques i maies, fins al dia d'avui es segueix practicant la hipnosi amb excel.lents resultats. En temps passats els practicants d'hipnosi se'ls anomenaven "bruixots", "curanderos", "mags", "xamans", etc. La gent anava a ells pels seus poders especials i pels coneguts resultats que circulaven de boca en boca.



Hi ha molts mites i enganys sobre el que és en veritat la hipnosi, sobre el seu significat i el seu potencial. Encara hi ha moltes persones que el temen a aquesta tècnica perquè creuen que pot ser perillosa per a la salut. Això és totalment fals ja que és una de les tècniques més efectives per aconseguir millora en la salut a curt termini.

Altres persones creuen que només els febles de ment aconsegueixen estats de trànsit. Al contrari, es necessita concentració, obertura i voluntat per aconseguir un bon estat de trànsit. És difícil treballar amb nadons, nens i persones amb problemes d'atenció.

Hi ha persones que temen participar en aquesta pràctica perquè creuen que perdran el control sobre si mateixes. En perdre el control sobre si mateixes tenen por de fer coses en contra de la seva voluntat. Això també és fals, la part inconscient de la nostra ment no permetrà que facis res que estigui en contra dels teus valors i principis. Hi ha presentadors que fan un show de les seves habilitats per posar a persones en estat de trànsit i aconsegueix que els seus subjectes facin coses gracioses, per al públic per descomptat, com dir-li a la persona que es va a menjar una rica poma, quan té una ceba a la mà i se la menja, o li diu a la persona que es posi a cantar com un gall. Des del punt de vista de Programació Neurolingüística, aquest tipus d'exercicis en públic van contra l'ecologia (veure article Ecologia i la PNL) ja que simplement posen el subjecte en ridícul davant del públic i no tenen altre fi més que es llueixi el presentador sense cap benefici per al subjecte.

També hi ha la creença que la persona en trànsit pot quedar-s'hi i no despertar. Hi ha persones que poden caure en un tràngol profund, i d'aquest estat poden passar al son fisiològic, però en cap moment ningú s'ha quedat en l'estat hipnòtic. De vegades amb pacients als quals se'ls ajuda amb estats de trànsit per a algun problema de salut, tarden a obrir els ulls i situar-se en l'aquí i l'ara perquè és molt agradable l'estat de trànsit i volen quedar-se més temps.

Hipnosi o estats de trànsit, són els diferents noms per a aquesta tècnica, i tenim, afortunadament, avui en dia molta més difusió i informació sobre el tema. Les grans controvèrsies del passat es van aclarint i dia a dia se li va atribuint més valors a la pràctica de la hipnosi.

S'ha considerat l'hipnotisme un camp estrany i misteriós quan en veritat tots practiquem els estats de trànsit cada dia. És una cosa natural de la ment i és també com a millor aprenem. Constantment estem en estats alterats de consciència i alguns exemples són: quan veiem la televisió, quan ens concentrem en algun joc, quan somiem desperts, fantasiegem, quan anem conduint a un lloc de rutina, podem tenir la ment en un altre costat i després ens sorprenem de com arribem, vam estar a "automàtic" amb la nostra fisiologia i en trànsit amb la nostra ment. Els nens són experts per ficar-se en estats de trànsit, sobretot quan veuen la televisió, no escolten la veu de la mare, quan els comptes un conte, estan immersos en el contingut i s'obliden del món extern, això és estar en estat de trànsit. Els nens romanen en trànsit 50 per cent de les seves hores de vigília, per això són capaços d'emmagatzemar grans quantitats d'informació. Per això és tan important inculcar bons hàbits ja que aquests es queden impresos en el seu inconscient per la resta de les seves vides.

Quan vam aconseguir un bon estat de trànsit diem que s'estan produint ones Zeta en el nostre cervell i aquestes ones són les que a diari experimentem quan estem a punt de passar a les ones Delta que són les del son profund. Quan estem alerta, estem produint ones Beta i Alfa, que són les que experimentem en la meditació. Hi ha persones a les quals els és molt fàcil arribar a experimentar per un bon lapse de temps les ones Zeta i hi ha altres que els costa més feina mantenir aquestes ones. Tots, però, poden aprendre a mantenir-se en estats de trànsit a voluntat, és cosa de pràctica.

Ara bé, per a què serveixen els estats trànsit? Serveixen per eliminar o disminuir dolors, enfortir el sistema immunològic, eliminar malalties, per tractar problemes de la pell és molt efectiu, es pot produir insensibilitat davant d'un dolor, treure migranyes, colitis, i en general qualsevol problema de salut.

També serveix per al tractament de conductes no desitjades, addiccions, fòbies, ajuda la concentració, a eliminar l'estrès i revitalitzar, adquirir major motivació, millorar l'autoestima, aprendre amb més agilitat i si el client està disposat i amb l'obertura necessària, són increïbles els resultats. El treball principal està en el client, el terapeuta simplement té la tècnica.

La Programació Neurolingüística afirma que perquè es doni algun canvi en l'exterior, primer va haver de passar el canvi a l'interior. Amb els estats de trànsit, es fan els canvis necessaris a l'interior i els resultats aviat es veuen a l'exterior. Res de l'exterior aconseguirà que canviem a l'interior si no movem les peces primer a la nostra part interna. Els estats de trànsit permeten arribar a tenir una comunicació amb l'inconscient, que és la part sabia que actua dins nostre per modificar conductes, patrons de salut, habilitats, etc. L'objectiu dels estats de trànsit o hipnosi és aprendre a connectar-nos més seguit amb el nostre inconscient per al nostre propi benefici. Ens dóna l'oportunitat d'obrir-nos nous camins per modificar els programes negatius, i enviar missatges amb càrregues positives que ens beneficiïn.

El gran expert en la pràctica dels estats de trànsit va ser Milton Erickson. Ell, va trencar amb molts esquemes del passat i conformar un llenguatge més adequat per aconseguir aquests estats alterats de consciència amb moltíssim èxit. Erickson, el millor hipnoterapeuta fins ara, feia servir un llenguatge imprecís, pausat, suau, monòton per induir més ràpidament al trànsit i l'objectiu d'aquesta tècnica és distreure l'hemisferi esquerre per poder arribar per l'hemisferi dret que és més receptiu i potenciar el cervell per assimilar i recordar que fa Milton els deia. Crear sintonia amb el pacient va ser una altra de les novetats d'Erickson. La sintonia eliminava la resistència el pacient i d'aquesta manera el treball es feia amb més profunditat i rapidesa. Erickson deu la seva fama a la seva capacitat d'ajudar a persones que estaven completament desnonades ia persones que no aconseguien millora amb la medicina tradicional. El conjunt de les tècniques d'Erickson es diuen el Model de Milton

Quan aconseguim endinsar-nos en un estat de trànsit, que és sovint, perdem la noció de temps i espai. És a dir, que no ens adonem de quant temps transcorre i tampoc no ens donem compte de l'espai; l'espai on estem, la posició, el lloc, sinó que simplement estem com flotant i les sensacions corpòries es perden. Ens convertim en ment únicament i és una sensació agradable de pau i tranquil • litat, sense pes i sense temps. Cada persona experimenta això de forma diferent, alguns senten que suren, altres que dormen i somien, altres que es van a l'espai on no hi ha gravetat ni sons, i alguns li tenen por a aquestes sensacions que mai han tingut.

Just abans d'arribar a les ones Delta és necessari passar per les Zeta. Els aconsello que per aprofitar aquest moment, abans de dormir a la nit, enviïn algun missatge beneficiós per a vosaltres. En el moment de la relaxació ia punt d'adormir-es troben en l'estat Zeta que és quan l'inconscient és més receptiu. Enviïn algun missatge positiu com per exemple: "dormo profundament i el meu sistema nerviós descansa", "al matí em llevo amb molta energia", (si tinc gripa) "demà em llevo totalment saludable", "cada dia em sento millor", etc. És important recordar que aquests missatges s'han de fer a "present, positiu i afirmatiu" (veure article sobre Objectius). Moltes vegades anem al llit amb pensaments negatius com "què fluixesa", "demà tinc un dia pesadíssim", "em sento malament" i si un està entrant en un estat alterat de consciència Zeta, ja es va enviar el missatge a l'inconscient i al dia següent totes aquestes prediccions es compliran. Les recomano que cuidin els seus missatges abans de dormir i veuran excel.lents resultats al dia següent.